It all began one day having an after-dinner conversation at home. My family are the reason for starting this blog. Sant Jordi’s day was the first day of my blog. The idea is based on a healthy, simple and practical way of cooking, without unnecessary steps to achieve the expected result, all made with fresh and local ingredients. But also giving the recipe an update and personal touch.
We decided we could do it in English and Catalan. We chose “Barcelona” as the main word. In that way it would be easier to send our Mediterranean cuisine abroad. And yes, it does! Every day I have a look at the country statistics. And I realise that the world map is being colorized by the different visitors.
The kitchen has been always the place where I feel relaxed and comfortable. I usually have meals in mind all the time. When my kids were small, I tried to find a peaceful moment to think about menus. I write down all the meal plans in a notebook and I still keep them as a curiosity.
Who are my best critics? Without doubt, my kids! They encouraged me to collect all the recipes we have been enjoying over the years and the day to day recipes to share them with you.
Català
Tot va començar en una sobretaula a casa amb la família. Ells van ser la causa de l'inici d’aquest blog. La idea és partir d’una cuina senzilla, saludable i, sobretot, elaborada amb aliments frescos i propers. Alhora, volia donar-li a la recepta un toc personal i actualitzat. I tot explicat d’una manera pràctica, sense fer més passos dels necessaris per aconseguir el resultat esperat.
Vam decidir que podria fer-ho en anglès i català i posar "Barcelona" com a primera paraula del blog perquè així la nostra cuina mediterrània arribés a altres països amb més facilitat. I sí, sí que hi arriba! Cada dia miro l’estadística dels països que em visiten i quedo sorpresa de com el mapa mundi va quedant acolorit mostrant-me les visualitzacions de pàgina per països.
La cuina ha estat sempre un lloc que em relaxa. Pel cap sempre em ronden plats per fer. Quan els meus tres fills eren petits, buscava un moment de pau i amb molta il·lusió el dedicava a planificar els menús de la setmana. Tot quedava apuntat en una agenda per no perdre concentració o organització a la cuina. Encara a hores d’ara les guardo.
I els meus millors crítics? Els fills. Ells em van animar a fer un recull de les receptes dels menús que hem anat gaudint al llarg dels anys, de les receptes del dia a dia per poder-les compartir amb vosaltres.
No comments:
Post a Comment